Oriol Esculies: “És impossible lluitar contra el tsunami publicitari i l’accessibilitat de l’alcohol”

Captura de pantalla 2017-09-05 a les 10.58.43Oriol Esculies, psicòleg i director de Projecte Home, ens parla de l’entitat que dirigeix i ens explica com treballen, des de 1995, per tal de prevenir, tractar i sensibilitzar sobre les addiccions.

AUTORA: ÈLIA VIVES

1. Des de Projecte Home es realitzen diferents programes de prevenció a les escoles. En què consisteixen?

A les escoles el que intentem promoure són els programes anomenats “Debilitats per a la vida”. Busquem que els nois i noies de l’ESO siguin més forts i tinguin una actitud crítica i responsable davant de conductes de risc com pot ser el consum de drogues. Més que parlar sobre el dany que suposen l’alcohol, el tabac, la cocaïna o el cànnabis, es busca millorar l’autoestima, la comunicació a casa amb els pares, la capacitat de dir que no, l’assertivitat, la capacitat de gestionar les emocions, és a dir, treballar les competències socials més bàsiques. Aquests programes són molt similars a d’altres que persegueixen reduir el risc a l’addicció al joc, a la bulímia, a l’anorèxia, a la violència, a l’assetjament sexual, etc.

2. Es pot parlar de perfils en les persones amb addiccions?

El problema de les drogues i addiccions és que hi ha molts mites i prejudicis. Hi ha un estigma que diu que una persona amb problema de drogues és una persona tirada al carrer, injectant-se, exclosa socialment, que delinqueix; aquest perfil existeix, però és molt residual. Hi ha perfils molt variats: joves que abusen i tenen problemes amb el cànnabis, dones que abusen de la medicació psiquiàtrica, persones amb alcoholisme de 40-50 anys que tenen 70 anys però encara mantenen la relació a casa amb la família, gent de Llatinoamèrica amb problemàtica d’alcoholisme lligada al desarrelament.

3. Que existeixin tants perfils com condiciona a les entitats que treballeu amb aquestes problemàtiques?

Aquesta diversitat ha obligat als centres com Projecte Home a diversificar els serveis. No tothom necessita la mateixa ajuda ni del mateix estil. Tenim programes per adolescents, programes per adults, programes residencials i, fins i tot, un programa nocturn que està pensat per persones que treballen, molts d’ells executius, i que mai diries que tenen problemes de drogues, mantenen la seva feina i la seva vida.

4. L’alcoholisme és una altra de les addiccions que tracteu. És suficient la regulació actual?

Amb la normativa de l’alcohol nosaltres som molt crítics. És impossible lluitar contra el tsunami publicitari i l’accessibilitat de l’alcohol, és omnipresent a tot arreu. El 80% dels adolescents espanyols han consumit alcohol al darrer mes, és una situació inversemblant. Un dels principals problemes és el preu. Els països que han apujat taxes han disminuït el consum d’alcohol. L’altre factor és la publicitat, actualment la normativa de publicitat de l’alcohol és molt laxa. Les begudes espirituoses d’alta graduació no poden publicitar-se directament, però patrocinen esdeveniments esportius o festivals musicals i allà hi posen la seva marca. És molt difícil lluitar contra això.

5. També existeixen altres addiccions no relacionades amb substàncies com la ludopatia i també a noves tecnologies. Quin és l’impacte?

Ens comencem a trobar casos d’addicció a les TIC, encara que són casos minoritaris. La majoria afecten adolescents que abusen i tenen problemes associats a l’ús de la videoconsola i xarxa. També algun cas d’addicció al mòbil. Els adults que arriben són per problemes amb les apostes online: apostes esportives, pòquer, etc.

6. Quin tipus de tractament ajuda a prevenir i reduir l’impacte de les TIC?

N’estem aprenent. El tractament és similar al de les drogues, per fases i si pot ser en grup. La gran diferència respecte a les drogues, és que en les drogues hi ha un objectiu finalista d’evitar i deixar de consumir, l’abstinència. Però en el cas de les noves tecnologies, han de reaprendre a emprar-les bé. Durant les primeres setmanes és 0 mòbil i consoles i a partir de les següents setmanes, i si s’adquireixen certs compromisos, es dona accés mitja hora al dia al telèfon.

7. El vostre Pla de Voluntariat ha tingut reconeixements com el Premi de Voluntariat 2014. Quin és el seu element distintiu?

Primer que hi ha molta autenticitat dins de Projecte Home. Creiem realment que el voluntariat és una peça clau de transformació social i de transmissió de valors. Una persona que s’ha mogut en temes de drogues, porta normalment molts anys en uns entorns molt negatius on realment un s’acaba creient que la condició humana és dolenta. Venir aquí i veure com una persona ve sense demanar res, sense cobrar res i que  els vol ajudar, els costa molt creure i és molt transformador. Fomentem molt el contacte entre les persones tractades i les persones voluntàries. L’altre element és que tot està molt sistematitzat: formacions, procés d’admissió.

Font: Xarxanet.org

Share Button