Natàlia Vila: “De vegades arribem més al lector a partir d’una història personal amb la qual es pot identificar”

WhatsApp Image 2019-03-20 at 19.45.20La periodista del diari ARA reflexiona sobre la realitat del Tercer Sector a la premsa escrita i digital i comparteix les claus per a una bona relació entre mitjans i entitats.

A la premsa escrita, què han de tenir en compte les entitats si volen convèncer un Consell de Redacció perquè es publiqui un tema?

La tria es fa normalment en funció dels criteris bàsics de noticiabilitat. Els periodistes ens fixem, sobretot, en la quantitat de gent a qui afecta aquella informació, en si és una novetat, o si, per exemple, és un tema que tindrà una evolució o un impacte social durador. No es tracta tant de convèncer el periodista que una informació és important sinó de demostrar-ho amb actuacions, informes o avaluacions que realment tinguin un impacte en la societat i en especial en les minories a les quals s’enfoquen.

Si hi ha una història darrere, millor?

Personalment tinc el costum de demanar si la informació que em faciliten està recolzada en dades contrastables, si hi puc tenir accés o si l’entitat coneix algun cas personal que pugui ajudar a emmarcar el tema. Crec que, de vegades, arribem més al lector, espectador o oient a partir d’una història personal amb la qual es pot identificar.

En l’àmbit digital, les entitats han de tenir en compte la pràctica del ‘clickbait’ a l’hora de vendre els temes?

No. Penso fermament que ni les entitats, ni les fonts ni, encara menys, els periodistes s’haurien de regir pel ‘clickbait’. El ‘clickbait’ amaga una part necessària del contingut per entendre una notícia amb l’objectiu de generar curiositat i induir el clic fàcil per generar més ingressos. Des del meu punt de vista és contrari al que hem de fer els periodistes i, en aquest sentit, desconfio quan em trobo una convocatòria, informe o nota de premsa que juga a aquest joc. Una bona informació es ven sense necessitat de recórrer al ‘clickbait’.

Des de la teva experiència, què fan bé les entitats en la relació que mantenen amb tu?

Una de les coses que fan bé és que sovint s’avancen als temes d’actualitat, és a dir, a l’agenda prevista. Moltes vegades quan saben que parlarem d’un tema o en detecten algun del qual encara no hem parlat, s’avancen al nostre propi calendari i són proactives proposant experts i històries humanes que ens serveixen per donar-li la volta a un fet informatiu. De vegades així també aconsegueixen que, si no teníem controlat algun tema, hi posem el focus o estiguem atents.

També tindràs exemples de males pràctiques. 

També en tinc. Per mi una de les pitjors pràctiques és la d’enviar un correu i trucar a diverses persones de la redacció per assegurar-se que l’hem vist o per preguntar si anirem a un acte. És una pressió innecessària que només aconsegueix que la relació entre entitat i periodista es torni més incòmoda. També penso que és millor que les entitats contactin amb el periodista que cobreix aquella àrea concreta perquè ho podrà valorar millor. És millor que no pas enviar un correu genèric o trucar al telèfon de la centraleta.

I per això s’ha de cuidar la relació amb el/la periodista. Com s’aconsegueix?

Crec que és vital que hi hagi proximitat, confiança i rapidesa en les peticions. Les entitats han de ser proactives i evitar la insistència excessiva en demanar que es publiquin certs temes. La proximitat i confiança ens ajuden a respectar els ‘off the record’, els tempos i que es podran resoldre els dubtes fàcilment. Els mitjans de comunicació vivim immersos en un no parar d’informacions i sovint, un sol periodista està bregant amb tres o quatre fronts alhora. Ajuda molt, doncs, que et facilitin amb rapidesa un contacte, un cas o una petició d’informació.

Com ho poden fer les entitats per col·locar informacions d’interès ciutadà que no poden competir amb els grans temes d’actualitat (el judici del procés, campanyes electorals, l’atac xenòfob a Nova Zelanda…)?

Suposo que ajudaria molt si coneixen el mitjà i el periodista al qual s’adrecen. Sobretot per saber quins temes s’han tractat ja i quins no i poder vendre enfocaments diferents. Però, sens dubte, allò que fa que apareguin als mitjans, i la seva millor carta, és la seva feina diària: els informes, la seva tasca com a ‘lobby’ de pressió social sobre les polítiques injustes o la visibilització de problemàtiques que sovint estan ocultes.

Algunes entitats socials també fan incidència política.

Per sort a Catalunya tenim moltes entitats socials que fan una gran tasca i grans aportacions. Els periodistes sempre estem disposats a escoltar i explicar històries.

El 2015 hi va haver un boom informatiu amb les persones refugiades. Què determina que se’n parli o no d’un tema d’interès social?

En parlem més perquè el tema i el seu impacte sobrepassen tot el que havíem viscut fins ara. Sempre hi ha hagut fluxos migratoris però el flux del 2015 de persones refugiades entrant per Grècia o el flux actual de menors no acompanyats que arriben a Catalunya des de la frontera sud són d’una envergadura que ens està obligant a repensar moltes coses tant a nivell humanitari com polític per no vulnerar cap dret fonamental en l’assistència d’aquestes persones.

Ara un dels temes més rellevants a l’agenda mediàtica són els menors no acompanyats. 

Periodísticament, l’impacte que té ara l’arribada de menors estrangers sense referents sobre la nostra societat, les polítiques públiques, les lleis o els pressupostos és d’una importància cabdal. A més, les resistències polítiques i la instrumentalització per part dels partits per la proximitat de les eleccions generals i municipals mantenen vives les reaccions al tema.

Creus que el Tercer Sector Social està ben representat als mitjans de comunicació? 

Malauradament crec que, tot i que donar veu a les minories socials és una de les funcions bàsiques del periodisme, encara queda molt camí per recórrer en aquest aspecte en la majoria de mitjans. De vegades les rutines de producció periodística i les dinàmiques dels mitjans ens empenyen a parlar sempre dels mateixos temes. Això pot fer que les entitats del Tercer Sector Social estiguin, segurament, infrarepresentades als mitjans en relació amb la feina real que fan i l’impacte que tenen sobre la vida de moltes persones.

Què s’ha de millorar?

El que cal, com passa amb la majoria de temes, és probablement més formació, conscienciació i sensibilitat sobre la importància de tractar temes socials de manera transversal en totes les àrees o seccions d’un mitjà. Per això també és important que les entitats no es cansin d’insistir-nos i ens recordin un cop i un altre que malgrat les nostres dinàmiques els temes que ells tracten són igual o més importants que molts altres.

Font: Xarxanet.org 

Share Button