Mònica Moles: “Les interrupcions del dia a dia i distraccions com el Whatsapp ens provoquen estrès”

monica molesL’ansietat i l’estrès són emocions lligades a la manca de motivació per la feina o la incertesa de saber si es rebrà finançament pel projecte d’una entitat. 

Més de 60.000 pensaments passen cada dia per la nostra ment, segons estudis científics. El 95% d’aquests pensaments, però, són repetitius i innecessaris. Les distraccions i la falta d’atenció en el desenvolupament d’una tasca són accions que es poden convertir en una rutina i provocar estrès per no arribar als objectius desitjats. Les entitats, sovint, han de lidiar amb subvencions i finançament extern que, en cas que no arribi, pot desmuntar els plans previstos i generar ansietat.

Tots aquests factors són, segons Mònica Moles, causes que provoquen l’estrès en el dia a dia. Economista i impulsora de mindfulness a diferents organitzacions, Moles ha impartit tallers de coaching i creixement personal per a entitats del Tercer Sector. En aquesta entrevista ens apropa algunes fórmules per controlar l’estrès i millorar la gestió del temps a la nostra entitat.

 

Les entitats saben molt bé què és això de l’estrès.  

L’estrès pot generar-se per diferents motius. Els més comuns tenen a veure amb la gestió del temps, l’organització i la planificació. És important saber prioritzar. Un altre factor de risc són les interrupcions constants a la feina, tant externes com internes.

Què ens afecta des de fora?

Tot el relacionat amb les subvencions i els projectes. La incertesa estressa, el fet de fer coses per a un projecte i esperar a justificar-lo o després no tenir el pressupost que s’havia demanat i haver de demanar préstecs.

I des de dins?

Una de les causes de l’estrès és la falta de motivació i d’objectius en una entitat. El que ens estressa és no tenir una visió clara de cap a on va el nostre projecte i trobar un sentit de què fem.

I a més estem tot el dia connectats al mòbil.

El primer que hem de fer és una llista de les interrupcions del nostre dia a dia: el telèfon, les xarxes socials, els companys, el Whatsapp, etc., i puntuar-les. Després, hem de buscar estratègies.

Quines?

Si és el telèfon, l’apago perquè ningú em molesti o canalitzo les trucades a través d’una altra persona. Si són les xarxes, deixo de mirar-les. No pot ser que estigui fent una subvenció i mirant Facebook o Whatsapp. S’ha de dir que no hi ha una regla matemàtica.

I així guanyem hores i millorem la gestió del temps.

Sí, i per poder planificar necessitem tenir clars quins són els objectius i poder prioritzar-los. De vegades no hem de començar per la cosa més fàcil, sinó pel que pertoca. Què volem aconseguir? Hem de ser òptims, podem fer objectius més petits i a curt termini. Tot això a través de metodologies com el coaching es pot aconseguir.

Com el mindfulness pot resoldre aquestes situacions?

El més important és prendre consciència: què m’està passant? Hem de ser conscient de què faig jo i com contribueixo a no tenir temps o sentir-me estressat. La responsabilitat també està a dins, en la mirada d’un mateix. Si normalment m’enfoco en problemes, dificultats, angoixes o tinc la ment distreta, trobem una causa. El mindfulness fa que estiguis present.

L’eterna lluita contra el multi-tasking.  

Si estic fent una cosa, em centro en aquella cosa, i no en mil a la vegada.

En el sector es produeixen canvis que de vegades són difícils d’assimilar per una capacitat limitada, com per exemple, la nova normativa de Protecció de Dades i les sancions vinculades.

Cada vegada canvien més les coses i ens exigeixen més. Les entitats reben molts missatges de molts llocs i estem immersos en la cultura de la por. És la por que ens passin coses negatives i per això les entitats han de contractar serveis fora.

La por és una causa de l’estrès?

Totalment, la por a ser acomiadat, que no surti el meu projecte. Si no surt el meu projecte, això pot ser la conseqüència que a mi em passi alguna cosa, com per exemple que no se’m reconegui o que l’entitat no compti amb mi. Cadascú té les seves pròpies pors.

Hem de recórrer encara molt de camí en la gestió de les emocions en el Tercer Sector?

Les emocions estan qualificades com bones o dolentes i en realitat, són neutres. Les emocions no són ni bones ni dolentes, sinó la interpretació que els hi donem. Ens hem de permetre viure l’emoció. Si tinc por tinc por, i he de saber d’on ve. L’aprenentatge és saber comprendre les nostres emocions i saber interpretar-les.

Font: Xarxanet.org

Share Button