Mobilitzacions voluntàries de les societats civils (I)

ramon_nicolau

RAMON NICOLAU

Secretari General de la FCVS

Director Adjunt Fundació Apip-Acam

 

Antecedents

Tradicionalment la societat civil ha presenciat la mobilització voluntària d’una part de la ciutadania al voltant d’alguna idea o plantejament que anima a determinats individus a posicionar-se públicament per defensar un bé col·lectiu que necessita ser més conegut, més reconegut i més defensat pel conjunt de la població.

Aquest ha estat el naixement de l’acció política, de l’acció sindical, de l’acció gremial i d’ajuda mútua i de l’acció associativa; que han anat guanyant força en la mesura que les seves posicions eren acceptades per amplis sectors de la població.

Curiosament, en la mesura que un plantejament (sigui polític, sindical, gremial o associatiu) té més seguidors, guanya força, però alhora genera una organització, en la que la força individual queda més anodina i difuminada, així el 1871, a la Comuna de París, es desenvolupa la teoria de la despersonalització i aborregament de les masses, que són fàcilment manegades pels seus dirigents. En sentit contrari l’actual teoria dels moviments socials defensa que els individus organitzats en xarxes, potencien el seu esperit crític, i tenen més capacitat per desenvolupar vincles de comunicació i d’autocrítica que els fa difícilment manipulables.

Com més evident resulta la necessitat política, sindical, gremial o associativa que es planteja, més ràpidament posicionarà als seus actors i afavorirà la mobilització i l’organització agrupada de les persones afectades (partit polític, organització sindical, organització gremial, empresarial o professional, o bé associativa); en definitiva donarà força a la idea que es planteja i a l’organització humana que li dona suport tant en recursos propis, com en capacitat d’incidència social general.

Share Button