Mireia Catot: “Els infants refugiats se senten lliures i alliberen tensions a través de la música”

mireia catotLa ‘Caravana Musical per la Pau’ és un projecte d’ATAP Calders per poder dur la música als infants sirians dels camps de refugiats del Líban.

La Mireia Catot és una de les responsables de l’Associació de Treballs d’Atenció a les Persones (ATAP Calders), entitat mare de la ‘Caravana Musical per la Pau’. El projecte artístic té com a missió dur instruments musicals als infants refugiats del Líban, país on les Nacions Unides ja han registrat 1,14 milions de persones refugiades.

La caravana solidària, a més, realitza diferents actes musicals per tot Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir nous instruments mitjançant la venda d’entrades per portar-los als camps de refugi. El darrer concert es va celebrar a l’Auditori de Barcelona, acompanyat de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona.

 

La música pot ser una eina per canviar la realitat dels infants refugiats del Líban?

La música és una eina molt potent, permet transportar i transformar allò dolent que hem viscut en felicitat i alegria. A la ‘Caravana Musical per la Pau’ treballem sobretot amb els més petits, que són qui realment necessiten més transformar i canviar la seva realitat.

Hi heu estat fa poc?

Al Líban hi vam anar ara a finals de juliol, vam comprar els instruments musicals que ens van demanar pels infants, adolescents i joves de la Fundació Hassan Khaled.

A què es dediquen?

És una organització amb una llarga trajectòria, treballa amb famílies refugiades que han perdut algun referent, normalment el pare o de vegades els dos tutors, i donen aliments, roba o material escolar, entre altres coses.

Com va ser l’experiència?

Ens van deixar viure amb ells uns campaments d’estiu fora de casa. A través de la música els ensenyen les possibilitats que tenen al seu voltant i a poder conviure amb altres infants. Ha estat una experiència molt bona per a nosaltres, ens han mostrat com és el seu dia a dia i que poca cosa pot transformar-se en molt.

Un exemple?

Una simple abraçada pot transformar un plor en un somriure.

Què us va aportar aquesta convivència?

Els campaments ens van permetre poder acostar la música a aquells infants i ensenyar-los a tocar els instruments, fent una trobada conjunta amb alts càrrecs de la ciutat i mostrant els seus progressos i què faran a partir d’ara.

Quins instruments heu portat?

Sobretot instruments de percussió: tambors, timbals, triangles, trompetes, clarinets i flautes. Eren els que més necessitaven. En aquests moments estan creant un grup de ‘boyscouts’ que els permetrà donar-se a conèixer pel país i recaptar diners.

En aquests anys del projecte, quina avaluació en feu?

La valoració és positiva, tot i que és molt complicat. Hi ha molta burocràcia. Tothom diu que el projecte està molt bé però ningú dona diners per fer-lo realitat. Ens quedem amb l’experiència viscuda, i com ells t’agraeixen l’esforç, pet petit que sigui.

Continuareu apropant la música als camps de refugiats?

I tant! Aquesta és la primera fase. El nostre projecte en té 3 A la segona, anirem ampliant instruments i volum d’infants i joves que hi participin per consolidar l’etapa. A la tercera, vindran a Barcelona a mostrar tot el que han après.

Els infants se senten integrats mitjançant el llenguatge musical? 

Es mostren molt contents, i ens expliquen tot el que fan. Quan hi anem ens presenten a la seva família, ens donen moltes mostres d’afecte i felicitat, i ens donen les gràcies per tot el que fem per ells. Realment és una experiència molt bona, gràcies a la música poden alliberar tensions, i sentir-se nens i lliures, veure la transformació de les seves expressions és el millor que hi ha.

Font: Xarxanet.org 

Share Button