Manoli Cabello: “Col·laborar com a voluntària en els Special Olympics és un orgull per mi”

Manoli CabelloMés de 600 persones voluntàries donaran suport a un dels esdeveniments esportius més importants a Catalunya per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Els Jocs Special Olympics 2018 se celebraran del 4 al 7 d’octubre entre La Seu d’Urgell i Andorra La Vella. En aquest sentit, més de 600 persones voluntàries donaran suport en les diferents tasques d’un dels esdeveniments esportius de referència per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Una de les voluntàries que hi participarà és la Manoli Cabello, que amb 52 anys ja ha col·laborat altruistament en competicions similars com el Territori Special.

Tradicionalment vinculada al bàsquet, la Manoli resideix a La Seu d’Urgell, ciutat del Pirineu català on se celebrarà l’onzena edició dels Jocs. De professió treballa com a secretària d’administració,  i una de les seves aficions és gaudir de la família i els amics, deixant espais per practicar dues de les seves activitats preferides: la lectura i el ball. En aquesta entrevista, Cabello explica quines són les seves motivacions i expectatives d’aquest voluntariat als Special Olympics, on participaran 1.500 esportistes de fins a 13 països.

1. Què et va empènyer a inscriure’t com a voluntària als Special Olympics?

Abans d’inscriure’m,  vaig tenir una experiència com a voluntària al Territori Special. La decisió de fer voluntariat allà va ser una de les millors decisions que he pres, per mi va ser una experiència inoblidable. Et podria explicar com ho vam passar, què vam fer… però ho has de viure per entendre-ho millor. Després d’aquesta experiència, vaig sentir que volia repetir.

2. Un abans i un després.

Va ser una experiència molt enriquidora en tots els sentits, sobretot destacaria el seu aspecte humà i social.

3. Què t’aporta fer voluntariat en l’àmbit de les discapacitats?

Per mi és una lliçó de vida que només te la poden donar ells, els esportistes. Quan faig voluntariat en l’àmbit de les discapacitats, m’aporta humanitat i comprensió. Amb aquests voluntariats descobreixo el valor de la humilitat, i a més tot això m’aporta una felicitat increïble.

4. Saps quines tasques faràs com a voluntària als Jocs?

Encara no ho sé, però a on estigui per mi és el que té menys importància. Sigui on sigui intentaré aportar el meu granet de sorra. Tan sols el fet de col·laborar en els Special Olympics com a voluntària ja és un orgull per mi.

5. Tens pors o dubtes abans d’iniciar aquesta experiència?

Cap ni una. No hi tenen cabuda, hi vaig molt segura.

6. Ja has tingut un primer contacte amb l’organització?

A veure… l’any passat sí que vaig conèixer a persones de l’organització. Estic segura que ens hi tornarem a trobar durant aquests Jocs. Sé que la formació la tindrem d’aquí a uns dies i per tant hi haurà aquest primer contacte. De ben segur que anirà molt bé, tinc moltes ganes que arribin ja les dates dels Jocs.

7. Què esperes aprendre d’aquesta experiència?

Només espero aprendre allò que els atletes que vinguin i participin en els Special Olympics em vulguin ensenyar. Penso que es poden aprendre moltíssimes coses de tots ells.

8. Quina relació has tingut durant la teva vida amb el món de l’esport?

Jo estic vinculada a l’Associació Esportiva Sedis Bàsquet, és el club català de bàsquet de La Seu d’Urgell. En sóc sòcia i col·laboradora i a la meva família tenim un lligam molt estret amb el món del bàsquet. A més, tindrem representació per aquests Jocs dins de l’associació, ja que hi participa l’equip Sedis Airam, que és un equip de jugadors amb discapacitat intel·lectual i, certament…són molt bons.

9. Creus que la tasca voluntària dona un valor afegit a la societat? Per què?

Sí, totalment. Sense el voluntariat moltes vegades moltes coses no tindrien sortida. És una tasca molt i molt important la del voluntari, es tracta de persones que lluiten i treballen desinteressadament perquè el que estiguin fent surti com ha de sortir.

10. Durant les teves experiències com a voluntària, tens alguna anècdota que t’agradaria compartir?

Me’n recordo que pel Territori Special el primer dia de competició vaig quedar al·lucinada. Els atletes anaves arribant per passar les seves proves i jo estava al bar del Village. Quan arribaven al bar, t’abraçaven, et donaven la mà saludant, tot amb una educació impressionant. Ah! I no he rebut mai tants petons com em van donar durant aquella competició. Va ser tot molt maco.

Font: Xarxanet.org

Share Button