Les entitats socials reclamen la Renda Mínima al Parlament

Ahir va acabar la ronda de compareixences al Parlament de Catalunya en relació a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una Renda Garantida Ciutadana. La Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) demanen que, davant la situació d’emergència, el Parlament doni resposta al a petició social feta a través de 120.000 signatures.

L’ECAS veu la Renda Garantida Ciutadana com un “instrument útil en la lluita contra la pobresa” i, després d’una vuitantena de compareixences al llarg de deu mesos, es mostra preocupada per la “confusió generada en les darreres setmanes” al voltant del model de prestació que planteja la ILP i el cost que podria representar. Segons l’entitat, s’han utilitzat “interpretacions equívoques i càlculs desmesurats per desqualificar i titllar d’inviable la proposta”.

Cartes d'amor

Des de la Federació recorden que la ILP sorgeix amb la voluntat de complir l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya, segons el qual “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida ciutadana que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen”. Amb aquest objectiu, reclamen al Parlament “compromís i determinació” per emprendre les accions que facin viable aquest article.

 

És per això que l’ECAS demana un estudi rigorós i contrastat que permeti conèixer el cost real que suposarien els diferents models de renda: garantida, bàsica, mńima o de subsistència, entre d’altres. Segons l’entitat, “no hi pot haver cap despesa ni inversió més prioritària que la de garantir una vida digna per a tothom”, i per això apel·len a la funció redistributiva del govern i exigeixen accions per sostenir el model social que estableix el marc l

Share Button