“La pobresa afecta a famílies de classe mitjana, que mai havien patit mancances econòmiques ni estaven en risc d’exclusió social”

Captura de pantalla 2015-10-14 a las 17.03.17Jordi Balot director de la Fundació Joan Salvador Gavina, vocal de pobresa de la FCVS i membre de la junta directiva de la Taula del Tercer Sector Social, ens parla sobre l’estat de la pobresa a Catalunya.

Amb motiu del Dia Mundial per l’eradicació de la pobresa que se celebra cada 17 d’octubre, hem entrevistat a Jordi Balot, que ens parla sobre quina és la situació real de la pobresa a Catalunya, quins són els canvis que s’han produït en els darrers anys i què cal fer, tant des de les institucions com des de la ciutadania, per fer front a aquesta problemàtica social.

1. Segons els informes dels darrers anys, el risc de pobresa a Catalunya segueix en augment. Quina percepció hi ha des de les entitats que treballen amb persones amb risc d’exclusió social?

No és que el risc de pobresa segueixi en augment, sinó que és una realitat que la pobresa ha crescut en aquests darrers anys. En les entitats socials percebem l’increment de necessitats i demandes de les persones a les que atenem, així com una disminució de recursos, la qual cosa agreuja encara més la situació d’aquestes persones i famílies. La diferència és que fa uns anys, la demanda ens venia principalment de famílies nouvingudes i, en aquests moments, es produeix per part de famílies d’aquí.

2. Quins creus que són els principals detonants de la pobresa existent a Catalunya?

La reforma laboral realitzada pel govern espanyol ha creat estralls. Ha expulsat a moltes persones del mercat laboral de manera definitiva i ha precaritzat (tant a nivell de jornades parcials, amb sous molt baixos i amb contractes temporals de molt curta durada) la vida de milers de famílies.

Com a resultat d’aquesta precarització, s’ha produit un increment considerable de desnonaments i de situacions de pobresa energètica, la qual cosa ha afectat directament a les persones i famílies, tant adultes com infants. Juntament amb aquesta situació, s’han produit moltes mancances en les necessitats bàsiques de les persones afectades (alimentació, higiene, salut física, salut mental…) que han quedat sense resposta. No hi ha hagut polítiques socials globals i transversals que afrontessin la nova situació, sinó que s’han donat respostes aïllades i puntuals.

3. Quins són els col·lectius i franges d’edat més sensibles?

Totes les persones pateixen la situació. Pensem que darrera de cada número o de cada estadística hi ha una persona, amb noms i cognoms, amb una història plena d’angoixes i patiments. Però sense dubte, els col·lectius que més estan patint aquesta situació són les persones més vulnerables i amb menys recursos personals per a poder fer front: infància i adolescència,discapacitats físics i psíquics i malalts mentals.

4. Tant pel que fa als col·lectius afectats com al tipus de pobresa, ha estat sempre així, o s’està produint un canvi de tendència?

El major canvi produït és que avui dia, la pobresa, està afectant a moltesfamílies de classe mitja, que mai havien patit mancances econòmiques i que mai han viscut situacions de risc d’exclusió social. I aquest canvi de tendència s’està produint com a fruit de les polítiques de retallades que estem patint, de manera desenfrenada, des de fa anys. Aquestes polítiques en què han primat els interessos econòmics d’unes poques persones i/o empreses, lluny de millorar la situació de les persones i les famílies, l’ha empitjorat considerablement, i amb efectes irreversibles per molts anys. La única possibilitat per a un canvi passa per canviar el centre de les polítiques del país: en lloc de posar l’economía s’ha de posar a les persones.

5. Què podem fer els ciutadans per ajudar a aquests col·lectius més vulnerables?

Tots els ciutadans tenim a les nostres mans fer alguna cosa per a millorar la vida de les persones que tenim al nostre voltant: des d’ajudar al meu veí o veína, passant per la possibilitat de dedicar unes hores del meu dia a fer voluntariat, o dedicar una part de la meva feina -de manera gratuïta- a ajudar als que ho necessiten, o col·laborar amb dedicació de temps o econòmicament amb alguna entitat del tercer sector social, a més a més de fer pressió política (a través de reivindicacions, protestes, manifestacions contra les situacions injustes, etc). Hi ha maneres molt diverses per a poder-se implicar. Pensem que els grans canvis, sempre venen des de les bases i el compromís personal.

6. Quins han de ser els reptes de futur del Tercer Sector per pal·liar aquesta situació?

Seguir fent propostes relacionades amb polítiques socials integrals i treballant a favor d’un model econòmic més just i equitatiu (polítiques predistributives i polítiques redistributives). A l’hora, hem de seguir donant resposta a les necessitats més urgents, exigint a les Administracions públiques que assumeixin les seves responssabilitats.

7. La pobresa a Catalunya pot arribar a enquistar-se si… seguim amb els mateixos models polítics, econòmics i socials. Si no es canvien els models, seguirà tot igual.

Font: Xarxanet

Share Button