Joan Andreu Bajet: “Costa molt acceptar les dificultats amb les quals et pots trobar quan et fas gran”

joan_andreu_bajetLa Fundació Privada Enllaç defensa la dignitat de les persones grans LGTBI en situació de vulnerabilitat o dependència.

No van néixer ni per reivindicar l’orientació homosexual, ni per repetir les accions que fan nombroses associacions a Barcelona més orientades a la protesta política. La Fundació Enllaç, creada l’any 2008, és una entitat que treballa per defensar la dignitat de les persones grans LGTBI, un col·lectiu sovint desprotegit i en situació de dependència o vulnerabilitat.

Per fer-ho, l’entitat acompanya a la gent gran LGTBI d’una banda amb professionals de treball social que ofereixen l’acompanyament necessari i d’altra banda amb assessorament legal perquè puguin fer front a la darrera etapa de la vida. En Joan Andreu Bajet, president de l’entitat, i en Josep Maria Raduà, vocal del Comitè de Direcció, ens expliquen a www.xarxanet.org el funcionament de l’entitat i en quin moment es troben.

 

Què vol dir avui dia ser gran i LGTBI?

Josep Maria: Una persona gran LGTBI és una persona que té tots els conflictes propis d’una persona de la seva edat. El 80% dels conflictes són pel fet de ser gran i també és possible que tinguin algun conflicte pel fet de ser LGTBI. Des de la Fundació venim acompanyant a persones que tenen aquests conflictes. És cert que veiem que molt poques vegades hi ha conflictes de discriminació LGBTI amb gent gran.

Joan Andreu: És cert, trobem molts conflictes pel fet de ser gran i de no tenir un entorn que et doni suport. La gent es va quedant sola i arriba un moment en el qual no pots explicar els teus problemes a ningú.

Amb quins d’aquests problemes es troben?

J.A: La gent gran pertany a una generació que té uns conflictes socials importants. Moltes d’aquestes persones han tingut un conflicte familiar o han viscut fora del lloc on van passar la infància. Segurament han construït solucions de supervivència molt creatives. Aquesta persona que una vegada va ser autònoma, quan arriba a una certa edat, es troba que l’entorn que l’ha d’aixoplugar és tan gran com ell.

Com defenseu des de la fundació la dignitat de les persones grans LGTBI?

J.A: L’entitat pretén ser intergeneracional i que perduri en el temps. Som una referència per aquelles que vulguin complementar el seu suport incert amb la fundació. Fomentem l’enllaç social de dues maneres. D’una banda posem èmfasi en la prevenció, es tracta de treure la idea que les persones grans només poden fer el testament. També poden fer altres documents com els poders preventius, el testament vital, etc. D’altra banda, també fem activitats per fomentar aquest enllaç social.

J.M: La fundació pot ajudar en el que demani la gent gran, però el més important és que es faci per escrit, perquè sinó no li podem donar un contingut legal quan vagin mal dades.

 

Sou una entitat relativament jove. Com han sigut aquests 12 anys?

J.A: Vam néixer amb la voluntat d’estar al costat de les persones que ho necessiten. També hem fet seguiment de persones que han estat a residències fins a la seva mort. Tenim un recorregut. Fa molta mandra fer papers amb el treball social municipal i per això tenim una treballadora social que els facilita la feina de fer tots els passos necessaris perquè estiguin dins de l’aixopluc del barri.

J.M: No és fàcil que ens vinguin a demanar ser ajudats per fer poders preventius. L’ésser humà tendeix a negar situacions desagradables. Costa moltíssim assumir les dificultats amb les quals un es pot trobar quan envelleix.

El voluntariat és una part important de la vostra entitat. Com hi col·labora?

J.A: Nosaltres aspirem que la fundació estigui professionalitzada. La importància dels objectius que tractem és una missió que no es pot deixar en mans del voluntariat, tot i que políticament el nostre Consell i el patronat són voluntaris. Tota la intervenció directa sobre els usuaris ha de ser una intervenció amb les bones pràctiques pròpies d’un professional, que cobra, i que té una disponibilitat que no es posa en dubte.

J.M: Amb això volem dir que la columna vertebral de la fundació no política és professional. Tot i això hi ha molta gent jove que s’emmiralla en la gent gran i que promou sentiments de solidaritat i afecció mitjançant accions de voluntariat. El futur de la fundació depèn dels voluntaris que s’interessin. En activitats d’acompanyament, els voluntaris poden jugar un paper fonamental, seleccionat per una treballadora social que en fa el seguiment.

Com us financeu?

J.M: Un 70% del nostre pressupost són aportacions privades. Tenim un mecenes que aporta una quantitat elevada i altres voluntaris que donem fons privats. L’altre 30%, corresponen a subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

On veieu l’entitat durant la pròxima dècada?

J.M: Jo no hi seré, jo confio plenament en el fet que la fundació continuï gestionant tot el que faci falta. Penso que la fundació seguirà més de 10 anys. Anem deixant patrimoni, i la fundació anirà a més. L’ideal seria que la fundació pogués arribar a ser autosuficient.

Tot i això, en el cas que ja no hi hagi necessitat al país, volem ajudar a països del Tercer Món. Aquesta vocació que si algun dia s’acaba la feina a casa, hi ha molta feina a fer en el món la tenim. La solidaritat és el punt bàsic d’existència de la fundació.

Font: Xarxanet.org

Share Button