El repte d’explicar què fem

20181022_205747

MONTSE ROSELL
Responsable de comunicació de la FCVS

 

Una de les primeres lliçons universitàries de periodisme és que s’ha d’explicar un fet noticiable de forma concisa i que sigui clarament entenedor per a qui ho llegeix. Més enllà de la redacció d’una notícia, aquest ítem és extrapolable a molts àmbits comunicatius, com saber dir qui som i què fem a la nostra organització.

Una federació sovint no esdevenim la primera referència d’entitat del Tercer Sector per a la ciutadania. Som una organització de segon nivell on el nostre paper no és l’atenció directa a les persones usuàries, fet que dificulta la visualització de la nostra tasca. Tot plegat genera un gran desafiament a l’hora de ser capaços d’explicar la nostra missió.

Comunicar que els socis i sòcies no són les persones fidelitzades que creuen en la feina d’una organització, sinó que són unes altres entitats que han confiat en nosaltres, és el primer gran repte. Cal que sapiguem explicar amb claredat tots els serveis que oferim i per què en el cas de la Federació Catalana de Voluntariat Social, prop de 350 entitats de tot el territori volen formar part de la nostra casa.

Aquesta confiança esdevé, a la vegada, una gran responsabilitat. En el servei de comunicació d’una federació com la nostra, hem de ser molt conscients que som el gran megàfon de moltes entitats. Donem suport a la difusió de tots els seus actes i notícies rellevants, oferint-los l’avantatge d’arribar a molts públics que potser algunes entitats, sobretot les més petites, difícilment ho aconseguirien.

A més de les entitats sòcies, a la Federació Catalana de Voluntariat Social també tenim un altre gran públic a qui hem de saber dirigir la nostra comunicació: la ciutadania. Dia a dia treballem perquè les persones que estan interessades en el món del voluntariat o que ja són voluntàries, coneguin que tenen una entitat de referència, que vetlla per elles, les orienta i lluita per reconèixer i impulsar el poder transformador que té el voluntariat. És, doncs, una comunicació pensada en clau d’entitat sòcia, i també en clau de ciutadania.

El paper de ‘paraigües’ de les entitats de segon nivell fa que tinguem una visió molt global del sector, i que no centrem la comunicació únicament en aquella peça del trencaclosques que conforma la nostra entitat. És clarament molt enriquidor exercir aquest rol de suport comunicatiu a les entitats, tant per a les petites, que sovint no tenen una persona dedicada exclusivament a la comunicació, com per a les més grans.

Encara que el Tercer Sector i el món del periodisme són un binomi que s’ha vist molt castigat per la situació econòmica dels últims anys, les entitats han de ser conscients que la comunicació ha de formar part del seu ADN organitzatiu. Comptar amb una persona que es responsabilitzi de la comunicació i/o tenir el suport d’una entitat de segon nivell és fer una aposta real per l’entitat perquè ‘el que no es comunica, no existeix’.

Font: Xarxanet.org

Share Button