El recompte de persones sense llar de Barcelona registra 1026 persones dormint al carrer

sense-sostre-barcelona-1358162161127El recompte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar mobilitza prop d’un miler de persones voluntàries i constata que, des de l’any 2008, el nombre de sensesostre que pernocten al ras ha augmentat un 56%.

Les 998 persones voluntàries que han participat en el recompte anual de persones sense llar de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) han detectat a 1.026 persones dormint al carrer, que se sumen a les 1.954 que ho han fet en equipaments municipals i a les 415 d’assentaments irregulars. Per districtes, s’han localitzat 271 persones sense llar a Ciutat Vella, 210 a l’Eixample, 188 a Sants-Montjuïc, 131 a Sant Martí, 59 a Sarrià-Sant Gervasi, 45 a Horta-Guinardó, 43 a Nou Barris, 39 a Les Corts, 29 a Gràcia i 11 a Sant Andreu.

El fenomen del sensellarisme creix tot i els esforços sense precedents que les entitats socials i l’Ajuntament han fet en els darrers anys. Des del 2008, el nombre de persones que dormen al carrer ha crescut en un 56% i les que dormen en equipaments residencials municipals o de les entitats, en un 64%.

Aquesta és la cinquena vegada que es fa una activitat d’aquest tipus, amb els objectius de sensibilitzar la ciutadania sobre la problemàtica del sensellarisme, donar a conèixer la tasca de les entitats de la XAPSLL, comptabilitzar l’abast del fenomen en una nit concreta i detectar nous espais de pernocta a la ciutat.

presentacio dades recompte 2017En la roda de premsa per explicar les dades, les entitats socials i l’Ajuntament de Barcelona han coincidit a agrair l’esforç de totes les persones voluntàries. El portaveu de la XAPSLL, Ricard Barull, ha constatat la “important tasca de sensibilització” feta durant el recompte i el mèrit del miler de persones voluntàries que “han dedicat el seu temps a les persones sense llar”. Maite Mauricio, l’altra portaveu de la xarxa, ha lamentat les “clares dificultats que troben les entitats per accedir a preus de lloguer accessibles”, tot i que ha posat en valor que durant els dos últims anys el nombre de persones allotjades en recursos residencials ha augmentat un 17%.

Per la seva banda, la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, considera que cal posar fil a l’agulla de forma “urgent”. “Si no tenim un marc regulador que concebi l’habitatge com un dret i no posem un límit a l’augment sostingut del preu del lloguer, cada vegada estarem excloent més persones”, va afirmar. Ortiz va insistir en la necessitat d’anar més enllà de la millora en l’atenció. “Cal que totes les administracions es comprometin a garantir el dret a l’habitatge”, va concloure.

Font: xarxanet.org

Share Button