Desconcert i consternació

opinio-eulalia-voluntaris

Eulàlia Mas

Directora de la Federació Catalana de Voluntariat Social

Darrerament, i quan dic ‘darrerament’ no voldria confondre cap lector (potser, de fet, hauria de dir ‘fa ja aproximadament una dècada’), les condicions d’ordre administratiu, comptable i de gestió de sol·licituds i de justificació de subvencions, amb què les entitats del tercer sector ens veiem obligades a treballar, han esdevingut progressivament més i més enteranyinades i ens sotmeten a un clima enrarit de desconfiança.

En general, els circuits s’han despersonalitzat, les consignes que des de les administracions públiques es fan arribar no són sempre comprensibles, els programes informàtics que han de permetre pujar i fer el seguiment dels projectes no funcionen bé, els terminis són confosos, i va creixent la percepció que les entitats som tractades com la darrera baula de la cadena, a la qual se la deixa en la més absoluta indefensió.

Certament, el sector s’ha vertebrat i ara ens apuntalem les unes amb les altres i tenim qui en nom de totes alça la nostra veu davant les administracions. En aquest sentit, La Taula, fa cada vegada més sovint aquesta funció d’altaveu i de paraigua que ens defensa.

A les persones professionals que treballem dins els equips de les entitats, aquesta situació ens dol molt. I especialment ens desconcerta haver perdut companys de camí o referents interns amb qui comptàvem dins els mateixos organigrames de les administracions locals, provincials o catalana: ja no hi són. Actualment a través de converses telefòniques, o de correus en línia, notem que a l’altra banda no hi ha ningú que pugui prendre decisions o pugui assessorar-nos. I tenim la impressió que el desconcert també s’ha estès a l’altre costat del pont. No hi ha qui t’assessori amb certesa o et faci arribar un avís d’atenció, quan s’escau. Evidentment, si aquest nivell tan bàsic de treball diari es troba curtcircuitat, encara esdevé més heroic arribar a acords polítics de suport o de col·laboració estratègica.

És temerari treballar en aquest clima de desconfiança, i de fet, algunes persones dels equips en pateixen les conseqüències, amb baixes per estrès.

Com s’ha arribat fins aquí? Aquestes ratlles no permeten abordar les raons que són a l’origen del moment actual.  A la FCVS diagnostiquem la situació des de la nostra experiència, però ens plauria abordar les causes conjuntament, amb tot el sector. I alhora, voldríem compartir-ho amb qui de dins l’administració es trobés en condicions d’escoltar i de corregir procediments i males decisions preses ‘darrerament’.

Share Button