Catalunya, país de voluntariat

balot


JORDI BALOT
President de la FCVS 
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina

 

En aquests dies estem celebrant el Dia Internacional del Voluntariat. El fet que el voluntariat tingui un dia internacional que es celebra cada any vol dir dues coses: per una banda és un reconeixement públic a la tasca del voluntariat, al compromís de la ciutadania amb el seu país, amb el seu entorn del que es fa coresponsable i que assumeix com a propi, on ha de jugar un paper proactiu. Però, alhora, també vol dir que el voluntariat, des del seu compromís silenciós i, sovint, també silenciat, és massa discret i passa desapercebut, per la qual cosa és necessari dedicar-li un dia a l’any en què almenys es parli d’ell i la gent es recordi que al nostre entorn estem envoltats de persones que dediquen el seu temps i els seus esforços per a fer un món més agradable de viure.

No sé si us ha passat alguna vegada que no valorem el que tenim en el nostre entorn més proper, que ens passa desapercebut. Per la meva trajectòria personal, m’ha tocat viure al llarg de la meva vida en diferents poblacions de terra endins, allunyades del mar i, quan arribava de vacances a Barcelona, el primer que feia era pujar a la muntanya de Montjuïc i contemplar, per una banda la gran ciutat en què he nascut i m’he criat, però per altra banda, el port i el mar en tota la seva immensitat. Al llarg d’aquells anys vaig ser conscient de la importància del mar en la meva vida que mai havia valorat quan el tenia al meu costat cada dia.

Doncs amb el tema del voluntariat ens passa el mateix. El tenim al nostre entorn tan assimilat i tan integrat que, amb certa freqüència ens passa desapercebut i no el valorem com caldria. I, per aquest motiu, és tant important que, almenys un cop a l’any, fem consciència d’aquest estil de vida. Perquè ser voluntari o voluntària és un estil de vida que impregna totes les facetes de la mateixa persona i no és una estona a la setmana que dedico als altes.

A Catalunya som uns privilegiats amb relació al voluntariat i no en som prou conscients. Catalunya és un país de voluntariat. De fet, les primeres experiències de voluntariat de les que tenim constància són del s. XIV, amb la creació de la Fundació de la Pia Almoina a Barcelona. Des de llavors ha crescut i ha evolucionat molt la concepció del voluntariat i de les entitats que els hi donen aixopluc, fins a arribar a les prop de 25.000 entitats de voluntariat en actiu que tenim en aquests moments a la nostra terra, que aglutinen a les 510.000 persones voluntàries. I cal que ens ho fem conscient i ens creiem la nostra pròpia importància, no per a presumir-ne sense més, sinó perquè ens creiem realment el poder de transformació que tenim la població civil catalana organitzada sota el paraigua de les entitats de voluntariat.

Un voluntariat que, de vegades, ha estat molt assistencial (i així ha de ser en determinats moments), però sobretot un voluntariat transformador de la realitat del nostre país, que està compromès en la lluita i reivindicació dels nostres drets vulnerats o ignorats, en la lluita contra les causes estructurals que porten, a milers de persones, a viure en els marges de la nostra societat sense capacitat de participació, i en la transformació a partir de les propostes proactives i positives que es puguin plasmar en polítiques socials inclusives i que lluiten contra l’exclusió i la marginació. De fet, la situació actual en què la major part de polítiques socials aprovades en el Parlament de Catalunya estiguin suspeses per recursos al Tribunal Constitucional que ha interposat el govern espanyol, no té a veure només amb motius polítics sinó també amb el compromís cívic i social de la ciutadania del nostre país que vol lluitar contra determinats poders fàctics controladors que imposen, de manera única i exclusiva la llei del mercat i del propi interès, encara que sigui passant per sobre, com una piconadora, de les persones -especialment de les més febles i vulnerables-.

Per això, amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat, és un bon moment per a donar-nos les gràcies i per a apoderar-nos com a ciutadania, com a país, i animar-nos a contribuir fent créixer el moviment associatiu i de voluntariat de la nostra terra. Cadascú segons les seves possibilitats, cadascú des de les seves capacitats personals, cadascú des de la petita aportació que puguem fer… però tots junts fem créixer una societat més justa, més cohesionada i més acollidora. I seguim fent una crida a les administracions públiques perquè ens donin suport i inverteixen en les entitats de voluntariat perquè encara que la tasca del voluntariat sigui gratuïta i no tingui preu, la gestió del voluntariat costa diners (per a fer una bona selecció de personal i acompanyament en les tasques a realitzar, per a oferir una formació adient, per a obrir les assegurances de les persones voluntàries, pels desplaçaments, etc).

Share Button