Albert Francolí, nou coordinador de la FCVS – Barcelona

11114176_845184572196961_2532025394486910785_oAlbert Francolí ha estat escollit a l’Assemblea local extraordinària i ha manifestat que pretén establir un major vincle amb les entitats federades del territori amb la voluntat de poder treballar plegades.

El 24 de juliol es va celebrar a Barcelona l’Assemblea local extraordinària d’entitats federades on es va escollir l’Albert Francolí com a nou coordinador territorial, substituint al Jesús Sánchez, que va deixar el càrrec per motius personals.

L’Assemblea va escollir per àmplia majoria l’Albert Francolí, procedent de la Fundació Servei Solidari. Francolí va mostrar les línies de treball que es plantegen des de la FCVS a Barcelona i l’equip de coordinació que col·laborarà amb ell. L’Albert Francolí ha manifestat que el seu objectiu pel 2015 és poder assolir allò que s’havia acordat a principis d’any i, alhora, poder establir un major vincle amb les entitats federades del territori amb la voluntat de poder treballar plegades.

Albert Francolí

L’Albert Francolí és llicenciat en Ciències Polítiques i l’Administració per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Cooperació i Desenvolupament de la Universitat de Barcelona – Món3. S’ha especialitzat en projectes d’inclusió social relacionats amb les TIC, així com en projectes de cooperació al desenvolupament relacionats amb l’educació.

Actualment és coordinador de programes d’inclusió social i responsable de captació de fons privats a la Fundació Servei Solidari. Els seus inicis a l’entitat van ser com a dinamitzador del Punt Òmnia. Després de quatre anys segueix exercint aquesta tasca, juntament amb d’altres dins l’àrea de la captació de fons, sobretot en relació a l’organització d’esdeveniments de captació i sensibilització. També s’encarrega de l’àrea de comunicació en la dinamització de les xarxes socials de l’entitat. A més, des de fa una mica més d’un any és el coordinador de l’àrea de voluntariat, així com també de la Fundació Educació Solidària. En aquesta entitat hi va treballar durant la seva estància de dos anys al Senegal, on va coordinar un centre de formació, cultura, oci i esports per a joves i infants en una petita població anomenada Sokone.

El Parlament de Catalunya aprova la LLei del Voluntariat i del Foment de l’Associacionisme

2015 parlament lei voluntariat
El ple del Parlament ha aprovat la Llei del Voluntariat i del Foment de l’Associacionisme, que regula per primer cop el model català del voluntariat i té per finalitat protegir l’associacionisme i el voluntariat, tot donant-los suport com a agents de transformació social.

 

Francina Alsina, presidenta de la FCVS, ha destacat la importància d’aquesta llei i ha celebrat que tinguem per primera vegada un marc legal en el nostre àmbit.
Model català del voluntariat

La Llei del voluntariat té per objectiu regular el model català de voluntariat i la finalitat de “divulgar, fomentar, reconèixer i protegir l’associacionisme i el voluntariat i donar-los suport com a agents de transformació social”.

El text defineix les persones voluntàries, i estableix els seus drets i els seus deures així com els de l’entitat en el marc de la qual exerceix la seva activitat i els de les persones destinatàries de l’acció voluntària.

La Llei, a més, estableix el Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya com a òrgan consultiu i d’assessorament en la matèria.

Un camí iniciat l’any 2012

A finals de 2012, el Govern de la Generalitat va aprovar la memòria prèvia a la tramitació de l’Avantprojecte de la Llei del Voluntariat amb l’objectiu principal de regular, protegir i consolidar el model català de voluntariat.

L’Avantprojecte va ser aprovat el 10 de desembre de 2013 i va iniciar el seu tràmit parlamentari el 13 de gener de 2014, amb la seva publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).

Després de la presentació d’esmenes, la Comissió de Benestar, Família i Immigració va acordar en la sessió del dia 16 de juliol de 2015 el text que ha arribat al ple del dia 23 de juliol.

(Font: Xarxanet.org)

 

6 passes per elaborar un pla de voluntariat

estatuts_guillaumebrialon_0_0Coneix com gestionar el voluntariat de les entitats socials i les fases d’implementació del procés.

El nombre de persones voluntàries ha crescut des de l’inici de la crisi. Això ha comportat una diversificació dels perfils de voluntariat i, a la vegada, una variació del temps dedicat a l’activitat voluntària. Aquest nou marc ha fet replantejar a les entitats socials la forma de gestionar el voluntariat, entenent que la participació de les persones voluntàries no sempre és tan fàcil com pot semblar.

La majoria de les organitzacions estan desenvolupant o estan en procés de començar a desplegar programes de gestió d’equips voluntaris. L’objectiu és que les activitats de voluntariat es portin a terme amb la qualitat, l’estabilitat i la professionalitat adequades.

Tot seguit mostrarem sis passes per elaborar un pla de voluntariat, oferint eines per gestionar els equips i pautes sobre les fases d’implementació del procés.

1.- Captació

Quan una entitat té una demanda de voluntariat, el primer que ha de definir és el perfil i la demanda de voluntariat. Cal establir des de l’àmbit d’actuació, els requisits, l’edat, el temps de dedicació… Quan més clars i definits estiguin el perfil i la demanda, més fàcil serà trobar la persona que s’adeqüi a la necessitat de l’entitat.

Un cop establert el perfil de voluntari que volem i les tasques que ha de portar a terme, caldrà fer difusió de la demanda. Existeixen diferents mecanismes per fer-ne’n la màxima comunicació. Des de la mateixa pàgina web de l’entitat, enviant un butlletí informatiu als subscriptors, a través de les xarxes socials i, molt interessant, penjant la demanda a les diferents plataformes de cerca: la Borsa de Voluntariat de Voluntaris.cat, la Borsa de voluntariat per una Barcelona Inclusiva o la d’Hacesfalta.org. També són efectius els mecanismes més clàssics: des del boca-orella i els espais d’interès de la ciutat.

2.- Acollida

Un cop arribin les demandes de persones interessades en fer una activitat voluntària a l’entitat, caldrà fer-los una entrevista. És molt important que es tingui aquest primer contacte on es conegui cara a cara a la persona. A l’entrevista se li haurà d’explicar des dels objectius de l’entitat, les tasques que haurà de portar a terme, els horaris i recursos dels què disposa. Finalment, cal signar un document de compromís, prèviament consensuat entre l’entitat i la persona que s’incorpora a fer voluntariat, on s’indiquin les tasques i horaris de la persona voluntària. Alhora, cal lliurar la carta de voluntariat, on hi consten els drets i deures del voluntari.

 3.- Incorporació

El primer dia d’una persona que comença voluntariat cal fer-li una bona acollida. En aquest sentit, l’entitat ha de presentar-li l’equip de l’organització. Això inclou tan els professionals de l’entitat com els altres voluntaris, així com la figura del coordinador de voluntariat. També s’ha de mostrar el lloc on desenvoluparà l’acció voluntària i recordar-li les funcions i tasques que haurà de portar a terme. Per la seva part, l’entitat gestionarà la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil i accidents. A partir d’aquest moment, ja es pot dir que és l’inici de l’acció voluntària.

4.- Formació

És clar que per tal que el voluntari desenvolupi la seva tasca amb la major eficiència caldrà formar-lo. Però l’entitat també haurà d’establir clarament quins són els objectius formatius (general, específica o continuada), la metodologia que seguirà, i la planificació i tipologia de les formacions. Una vegada el voluntari hagi fet la formació caldrà fer-ne’n una avaluació per tal d’analitzar l’eficàcia de la mateixa i treure’n resultats.

Existeixen diferents Escoles de Formació de Voluntariat a Catalunya on hi ha una oferta formativa àmplia per a persones que volen fer voluntariat.

5.- Seguiment

La revisió i el seguiment de la tasca del voluntari són un punt molt important i l’entitat ho ha de tenir molt present. Per això, caldrà que s’estableixi un recolzament personalitzat i calendaritzat. És un espai on el voluntari pot expressar les seves necessitats, demandes, i és clau recollir-les i respondre adequadament, per tal de motivar-los, reconèixer-los la seva tasca i fidelitzar-los. És necessari oferir espais d’intercanvi entre voluntaris on es puguin expressar dubtes i dificultats per afavorir l’encaix amb la tasca a desenvolupar.

6.- Desvinculació

La manera de procedir en el moment en el què un voluntari decideix desvincular-se de l’entitat és tan important com quan s’incorpora. Quins són els motius que han causat la baixa? És decisió de la persona? Hi ha hagut una mala adequació del perfil?… Cal fer una entrevista de tancament on es recullin els motius de la desvinculació i s’avaluï la feina del voluntari.

El voluntari ha de veure que la porta no està tancada.  Es pot seguir mantenint la vinculació amb diferents mecanismes, com fent-li arribar butlletins informatius, invitacions a actes… D’altra banda, des de l’entitat s’ha d’oferir un certificat de reconeixement, una carta d’agraïment, invitacions a trobades de voluntaris… Conèixer la situació del voluntari en un futur pot servir per reincorporar-lo més endavant  a l’equip de voluntariat.

Infogràfic com elaborar PV

El Parlament aprova impulsar la integració de l’atenció social i sanitària

gent_gran_2Es pretén crear uns serveis d’atenció continuada on la persona sigui el centre del nou model d’atenció.

En el ple monogràfic sobre salut que va fer el Parlament la penúltima setmana de juny, s’hi va aprovar una resolució, amb el vot favorable de gairebé tots els partits, que demana un impuls definitiu a la integració de l’atenció social i sanitària, en la línia del que planteja l’informe que va presentar la Taula del Tercer Sector a l’Ateneu Barcelonès el passat 12 de maig. Aquest document es va lliurar en el dossier ‘Per una atenció integrada social i sanitària. Per un model centrat en les persones’ i la FCVS hi va participar en la seva redacció dins del grup de treball socio-sanitari de la Taula del Tercer Sector.

L’objectiu de la integració social i sanitària és prestar uns serveis d’atenció continuada que són i seran essencials per a la vida de molts catalans i catalanes, i que tots acabarem necessitant en un moment o altre. Aquests serveis d’atenció continuada necessitaran una visió integral, social i sanitària, perquè els problemes a atendre són i seran multidimensionals i complexos.

Propostes

Les propostes que va fer la Taula del Tercer Sector el mes de maig estan en sintonia amb el Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS) del Govern, creat el 25 de febrer de 2014, però alhora van més enllà en diversos aspectes concrets. Aquests són alguns dels punts més rellevants:

  • La persona ha de ser el centre d’aquest nou model d’atenció, la qual haurà de comptar amb el dret d’elecció entre una oferta àmplia de serveis.
  • La cobertura dels serveis socials i dels sanitaris haurà d’esdevenir més equitativa en tots els aspectes.
  • El nou model haurà de tenir una porta d’entrada única, de manera que tant si la persona hi accedeix des dels serveis socials com des dels sanitaris tingui un sol procés de valoració de necessitats, i se li oferixi i tramiti la mateixa cartera de serveis.
  • La figura del gestor o gestora de cas l’assumiran tant professionals de serveis socials com de sanitat.

Font: Tercersector.cat

Nou Punt de Voluntariat a Cambrils

voluntarios1_2L’espai promocionarà i informarà dels projectes de voluntariat de les entitats del municipi per captar persones voluntàries

El Punt de Voluntariat de Cambrils es dirigeix per una banda a la ciutadania. Així, assessorarà a les persones que volen fer voluntariat però no saben on dirigir-se i col·laborar. Pretén que la ciutadania conegui els projectes de les entitats,  promocionant actes socials de voluntariat i captant voluntaris.

D’altra banda, el Punt de Voluntariat també dirigeix la seva mirada a les entitats. En aquest sentit, hi col·laborarà en la implementació dels seus projectes a nivell de ciutat, així com també en l’establiment de contacte amb possibles persones voluntàries.
Vol formar a les entitats, assessorar-les i fomentar el treball en xarxa.

On i quan

El Punt de Voluntariat de Cambrils, gestionat per la FCVS,
es troba al Centre Cívic les Basses (C. Sant Pere 32).
Romandrà obert al públic els dimecres de 16 a 18 hores i els divendres de 10 a 12 hores a partir del mes de setembre. Durant la resta de la setmana hi haurà informació al “Racó viu del voluntariat” a l’entrada del Centre Cívic.

 

La Federació Mestral firma un conveni amb la FCVS

cocenfeLa Federació Mestral-Cocemfe Tarragona i la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) firmen un conveni de col·laboració per fomentar i cercar vies de col·laboració entre ambdues entitats que ajudin a complir i millorar els seus objectius.

 

L’acord compromet a les dues entitats a col·laborar per aconseguir les finalitats de les entitats: D’una banda, la Federació Mestral que té com a objectiu principal millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física. I de l’altra la FCVS que té com a objectius sensibilitzar a la població en relació al voluntariat, assessorar a les entitats i potenciar el treball en xarxa.

A través d’aquest conveni es pretén crear sinergies entre dues entitats per exemple aportant voluntaris a les activitats de la Federació MESTRAL, promocionant i participant en els actes i organitzats per les entitats o creant una xarxa de voluntaris disposats a col·laborar.

A més, en l’acord també es contempla la possibilitat d’oferir una sèrie de serveis a les entitats federades d’ambdues entitats fet que enriquirà i donarà suport a les associacions que en formen part.

Bones pràctiques en la gestió del voluntariat

clown_atrapalo_flickr_2Repassant exemples de bones pràctiques en voluntariat podem trobar força models que han resultat exitosos i que han estat reproduïts per altres entitats i col·lectius. 

 

 

 

Hi ha models de pràctiques per a cada fase de cicle de voluntariat:

  • En la preparació del pla de voluntariat i la sistematització dels procediments
  • Definició dels perfils dels voluntaris
  • Captació i mitjans utilitzats
  • Incorporació. Entrevistes i establiment del comprimís.
  • Formació a impartir als voluntaris
  • Seguiment de les funcions del voluntari i avaluació
  • Reconeixement i fidelització
  • Desvinculació

Per a cada un d’aquests moments ens trobem entitats que han elaborat i posat en pràctica alguns procediments que reflecteixen el seu coneixement, expertesa i esperit de millora. Proven, per tant, l’excel·lència de la seva gestió.

Entre les moltes bones pràctiques en voldria ressaltar una especialment i exposar el per què d’aquesta tria.

  1. La promoció del voluntariat entre els usuaris de l’entitat
  2. Els mitjans: participació – apoderament – canvi
  3. Conclusió
  4. Més informació

1. La promoció del voluntariat entre els usuaris de l’entitat

El fet que una persona que ha estat usuària dels nostres serveis s’incorpori com a voluntària és un indicador del nostre èxit en la transmissió d’uns determinats valors i d’una determinada manera de fer les coses. Hem sabut transmetre a la pràctica uns valors que probablement forneixen el nostre caràcter com entitat.

Els valors que representen

El valor de la Solidaritat: el qui abans era receptor d’un determinat ajut ara és capaç de tornar-lo d’oferir als altres alguna cosa de si mateix. Totes les persones en un moment o altre hem estat i som receptors de la solidaritat d’altres. Com a entitat és un reconeixement a la tasca duta a terme: allò que oferim com entitat es percep com a una cosa útil, digna de ser realitzar-se.

El valor de la Igualtat. Ja no estem situats en determinades caselles inamovibles sinó que els nostres usuaris canvien del seu rol i poden tenir un paper més actiu. Hem estat capaços d’apoderar els usuaris i engrescar-los en la tasca col·lectiva.

El valor de la Llibertat. El voluntariat és una relació lliure entre una entitat i un particular. Aquesta persona ha triat lliurement comprometre el seu temps amb nosaltres. Reflecteix la identificació amb la nostra missió com entitat.

2. Els mitjans: participació – apoderament – canvi

Aquests tres valors poden trobar tres mitjans per expressar-se en la nostra pràctica quotidiana. Molts cops parlem de participació, de fomentar la participació en l’entitat. Aquest en pot ser un element més de participació: qui un dia arribà demanant o buscant un determinat suport ara és capaç de tornar-lo. Un  primer pas participatiu és el voluntariat però el camí pot arribar més enllà, no té perquè aturar-se aquí.

A voltes, en molts projectes ens proposem apoderar els nostres usuaris, quina millor prova del seu apoderament que el que se sentin capaços de fer aquest pas?

Segurament com entitat ens marquem com objectiu transformar alguna realitat, produir algun canvi en alguna situació: superar una addicció, trobar feina, aconseguit una formació, educar en situacions de risc, enfrontar algun problema o conflicte, de vegades en itineraris que poden durar mesos o anys amb multitud d’obstacles i decepcions. Qui millor que el que n’ha estat protagonista per explicar el que és efectivament possible? Mai sol, sempre amb un equip al costat on tots aporten el millor de si mateixos. El nou voluntari pot identificar-se amb el nou usuari i transmetre des de la igualtat que els canvis són possibles: potser difícils però possibles. Són les persones que fan aquests canvis però les entitats hem de posar el marc per fer viables aquests canvis. La credibilitat com entitat augmenta ja que el missatge es llença entre iguals per part de persones que coneixen els dos extrems de la taula.

Finalment alguna cosa que pot semblar secundària però que és ben significativa. Apart de la coherència entre el que pensem i actuem , també significa que som capaços de mostrar un bon ambient de treball: val la pena la feina que es fa, com es fa i en quin tarannà es viu i els usuaris volen estar entre nosaltres.

3. Conclusió

En la percepció que el voluntariat és alguna cosa més que un recurs humà, aconseguir la incorporació de persones usuàries com a voluntàries és un senyal inequívoc de la nostra fortalesa i vitalitat com entitat. Segur que aquests nous voluntaris ens interpel·laran des d’experiències diverses però amb la confiança de compartir un projecte comú. Sens dubte és un repte i hem de saber créixer plegats.

Font: (Antoni Lluch i Rovira/F Pere Tarrés)

 

Ens deixa Sor Genoveva, Filla de la Caritat

sor genovevaDijous dia 16 de juliol ens deixava Sor Genoveva, monja pionera a Catalunya en el servei als més pobres i vulnerables, i referent a partir dels anys vuitanta en l’acollida de persones afectades de VHS.

L’any 1983 concretament  obria a la Barceloneta, l’Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac, i des d’aleshores va esdevenir un puntal per a les persones amb problemes d’addiccions, malaltes de SIDA i vinculades a la realitat penitenciària.

Van ser signes de la seva acció la tendresa amb què tractava tothom, i alhora la fortalesa amb què combatia les injustícies.

El seu era un amor intel.ligent o una intel.ligència amorosa que es traduïa en contribució i compromís amb la comunitat, a l’interior de les Filles de la Caritat.

El proper dilluns 27 de juliol tindrà lloc el seu funeral a les 20.00h a la Basílica de Santa Maria del Mar a Barcelona.

Oriol Illa nou president de La Taula

novajuntaL’Assemblea General de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha escollit aquest dijous a Oriol Illa com a nou president, en substitució d’Àngels Guiteras que ha estat al capdavant de la institució durant 2 mandats de 3 anys cadascun, el màxim que permeten els Estatuts.

 

L’Assemblea General, conformada per 34 federacions d’entitats socials, també ha escollit els altres 12 membres de la nova Junta Directiva que dirigirà la institució els propers tres anys (2015-2018): Jordi Balot, del Consell directiu de la Federació Catalana de Voluntariat Social; Enric Arqués, del Fòrum de Salut Mental; Jesús Delgado, de la Fundació Pere Tarrés; Paco Estellés, de la Federació d’entitats d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència; Sònia Fuertes, d’Entitats Catalanes d’Acció Social; Josep Giralt, de la Confederació ECOM; Antoni Guillén, del Comitè Català de Representants de persones amb Discapacitat; Enric  Morist, de Creu Roja a Catalunya; Pepa Muñoz, de DINCAT-Discapacitat Intel·lectual Catalunya; Jordi Pascual, de la Federació VORAVIU; Felisa Pérez, de la Federació Catalana de Drogodependències; i Joan Segarra, de la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

L’acte de presentació del nou president i la nova Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector, al qual hi han assistit més 300 personalitats i representants d’institucions, s’ha celebrat a l’Auditori de l’ONCE a Barcelona, i hi han intervingut l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la Vicepresidenta del Govern de la Generalitat i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.

Per primera vegada a Catalunya, el procés de votació de l’Assemblea General de la Taula del Tercer Sector s’ha fet mitjançant un sistema accessible per a les persones amb discapacitat visual: la inserció de codis QR a les paperetes de vot, que han permès la lectura de les paperetes mitjançant el telèfon mòbil. Les entitats de l’àmbit de la discapacitat de la Taula del Tercer Sector fa temps que reclamen que aquesta tecnologia s’implanti en totes les conteses electorals.

En el seu primer discurs com a president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa ha demanat situar les polítiques socials al centre de les polítiques públiques, al marge de l’evolució de economia. I ha fet una crida perquè el Tercer Sector enforteixi la seva capacitat transformadora per lluitar per una societat més justa.

Illa ha defensat que posar les polítiques socials al centre de l’acció política ha de significar, entre altres coses, que la inversió pública prioritzi la inversió social: “Es parla de despesa social quan fem referència a les persones, i en canvi es parla d’inversió pública quan parlem d’infraestructures. Podem lamentar l’error de construir aeroports o xarxes viàries infrautilitzades, però mai ens equivocarem per atorgar una beca menjador de més. Entre un aeroport sense ús i un programa d’ajuts a la recerca universitària, a què anomenaríem despesa i a què inversió?”

Illa també ha demanat reforçar les polítiques predistributives, com les del mercat de treball, d’educació o del dret a l’habitatge, enlloc de les redistributives, com la fiscalitat, perquè són insuficients per avançar cap a una societat més igualitària. Illa ha proposat que les polítiques d’habitatge siguin prioritàries en els propers anys.

Aquest focus social també s’hauria de traduir, en l’àmbit econòmic, en l’impuls de l’Economia Social per davant de l’economia del lucre o especulativa, i en un canvi de model productiu que prioritzi, entre altres, els serveis d’atenció a les persones liderats pel Tercer Sector perquè tenen un elevat potencial de creixement.

En l’àmbit financer, aquesta mirada social, hauria de conduir-nos, entre altres coses, a recuperar la funció social de les entitats financeres. Per Illa “no ens podem resignar a la desaparició de les caixes d’estalvi i de la seva obra social, i hem d’exigir a partits i governs que la legislació obligui tots els bancs a destinar una part del seu benefici a programes socials controlats pels poders públics”. Per Illa aquesta obligació hauria d’equivaler almenys al 25% dels seus beneficis, i això significaria uns 450 milions d’euros a Catalunya, és a dir, multiplicar pe 4 o per 5 el que hi dediquen actualment.

ORIOL ILLA C.V.

El 3r Congrés de l’Associacionisme i el Voluntariat, la primavera de 2016

associacionisme1_0El Congrés vol ser un espai de trobada i de debat entorn al voluntariat basat en la participació activa de les entitats i els altres agents implicats.

El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVC) va aprovar el 29 de juny per unanimitat celebrar el 3r Congrés Català del Voluntariat durant la primavera de 2016, amb l’objectiu d’organitzar un espai de trobada que faci possible un debat seriós, serè i profund sobre els nous reptes del voluntariat i del seu encaix en la societat actual, i marcar així el full de ruta per als propers anys.

Amb aquesta idea, el CAVC proposa iniciar els processos de discussió, debat i estudi durant tot el primer trimestre de l’any 2016, mitjançat la creació de diversos grups i ponències que representin totes les sensibilitats i punts de vista del fenomen del voluntariat i que permetin analitzar amb detall les dificultats i les amenaces del sector, però també les fortaleses i les oportunitats que s’han de poder aprofitar durant els propers anys.

Un cop portat a terme aquest procés participatiu complex i divers, durant elmes d’abril i maig de 2016 es proposa treballar les conclusions dels diferents grups i ponències, proposar les esmenes i arribar als consensos necessaris per tal de celebrar, durant el mes de juny de 2016, una trobada conjunta final per aprovar les conclusions del 3r Congrés Català i permetre així posar les bases del III PNAV.

En quin context arriba?

L’anunci de la celebració del Congrés arriba amb la Llei de Voluntariat pendent d’aprovar. Si finalment aquesta és ratificada durant la legislatura actual i entra en vigor durant el 2015, el Congrés serà una bona oportunitat per reflexionar sobre quins són els camins i les vies que la nova Llei obre per al desenvolupament i promoció del voluntariat i quines oportunitats i dificultats apareixen en aquest nou escenari.

Si finalment aquesta és rebutjada, esdevindrà un espai de reflexió sobre el model, els drets i els deures i les dificultats i oportunitats derivades d’un escenari amb absència de llei pròpia, i amb la més que probable presència d’una Llei estatal que reguli el voluntariat també a Catalunya.

D’altra banda, el 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat també ha de poder aportar reflexions, debats i propostes innovadores davant del repte social i polític que encara Catalunya els propers anys.

Vols participar activament en el Congrés?

Un dels objectius del CAVC és que el Congrés serveixi per debatre sobre els principals problemes i reptes del sector. Per tant, es busca i es facilita laimplicació de les entitats en tot aquest procés de preparació del Congrés. Amb aquest objectiu, el proper 22 de juliol, a les 16.30, a la seu del Departament de Benestar Social i Família (pg. Taulat 266, BCN 2a planta) tindrà lloc una jornada de treball oberta a tothom.

Aquelles entitats o persones que hi estiguin interessades han de confirmar la seva assistència enviant un correu electrònic a ifuentesc@gencat.cat.

(Font: Xarxanet.org – F. Pere Tarrés)